por Xavier Diez | @herodot10
en La Directa
Algo está pasando en el mundo de las ideas. Los naufragios ideológicos presentes nos obligan a mirar atrás para -desde las raíces- plantearnos un futuro más habitable. La orgía reaccionaria actual nos obliga a renovar un pensamiento que, a base de libertad y valores ilustrados, buscaba una existencia caracterizada por la dignidad humana. Hay que responder a preguntas que la mayoría de personas se formulan desde hace siglos. Y en los Países Catalanes, ámbito geográfico caracterizado por la tradición libertaria, necesariamente debemos beber de las fuentes para plantear un horizonte distinto. En cierta medida, estos son los planteamientos que llevan a Xavi López García, filósofo, a redactar una ambiciosa reflexión que combina historia, ensayo y manifiesto, y que se resume en el título: la insistencia de las clases populares en busca de un presente mejor.
Mezclando historia de los movimientos sociales y antropología, el autor divide el volumen en cuatro partes diferenciadas. La primera, que mira hacia el pasado, indaga en los orígenes de una cultura popular antiautoritaria caracterizada por la experimentación de vida en común y autonomía de las clases populares. La segunda, aborda la trascendente cuestión de la Revolución libertaria de 1936, la más genuina, según el compartido análisis de Noam Chomski, y las razones que llevan al fracaso, de acuerdo con las valoraciones de autores como Chris Ealham o Pere López Sánchez, acompañada del derrumbe de la cultura popular de la posguerra española y el destierro libertario que conlleva la guerra fría. La tercera está dedicada a ofrecer mecanismos intelectuales que permitan establecer un análisis del mundo actual, caracterizado por la inoculación del virus neoliberal y el individualismo creciente, que dificulta el establecimiento de una cultura colectiva capaz de armar los necesarios proyectos alternativos. Finalmente, la última parte, más propositiva, se centra en las posibles vías para recuperar "la insistencia", es decir, la creación de una cultura autogestionaria coherente con la larga tradición de los movimientos populares de nuestro país.
Nos encontramos con una obra extensa, bien estructurada, de planteamientos atrevidos y que no disimula elevados grados de complejidad. Desde una perspectiva intelectualmente madura no rehuye las necesarias dosis de realismo sobre la complicada gestión del presente en espacios donde la lucha por una sociedad más justa va contra-corriente, y en el que se incardinan luchas y movimientos no siempre coherentes ni fáciles de mantener en el tiempo y el espacio. Aparte de las cuestiones más puramente ideológicas, establece reflexiones sugerentes sobre el movimiento okupa y cooperativo. Pese cierto pesimismo intelectual, incita a rebelarse de manera consciente y documentada. A pesar de las apariencias, La insistencia es un tratado que persigue la agitación social y filosófica, sobre todo en el terreno de la conciencia individual, muy en la línea de los clásicos de Tolstoi o Bakunin, una aportación muy relevante en el campo del pensamiento y la acción.
Ressenya del llibre de Xavi López García La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapük, 2018)
Xavier Diez | @herodot10
en La Directa
Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per la dignitat humana. Cal respondre a preguntes que la majoria de persones es formulen des de fa segles. I als Països Catalans, àmbit geogràfic caracteritzat per la tradició llibertària, necessàriament ha de beure de les fonts per plantejar un horitzó diferent. En certa mesura, aquests són els plantejaments que porten a Xavi López García, filòsof, professor de la UAB i col·laborador de la Cooperativa Integral Catalana, a redactar una ambiciosa reflexió que combina història, assaig i manifest, i que es resumeix en el títol: la insistència de les classes populars a la recerca d’un present millor.
Tot barrejant història dels moviments socials i antropologia, l’autor divideix el volum en quatre parts diferenciades que componen una obra extensa, ben estructurada, de plantejaments agosarats i que no dissimula elevats graus de complexitat
Tot barrejant història dels moviments socials i antropologia, l’autor divideix el volum en quatre parts diferenciades. La primera, que mira vers el passat, indaga en els orígens d’una cultura popular antiautoritària caracteritzada per l’experimentació de vida en comú i autonomia de les classes populars. La segona, aborda la transcendent qüestió de la Revolució llibertària del 1936, la més genuïna, segons la compartida anàlisi de Noam Chomski i les raons que porten al fracàs, d’acord amb les valoracions d’autors com Chris Ealham o Pere López Sánchez, acompanyada de l’esfondrament de la cultura popular de la postguerra espanyola i el bandejament llibertari que comporta la guerra freda. La tercera està dedicada a oferir mecanismes intel·lectuals que permetin establir una anàlisi d’un món actual, caracteritzat per la inoculació del virus neoliberal i l’individualisme creixent, que dificulta l’establiment d’una cultura col·lectiva capaç d’armar els necessaris projectes alternatius. Finalment, la darrera part, més propositiva, se centra en les possibles vies per recuperar “la insistència”, és a dir, la creació d’una cultura autogestionària coherent amb la llarga tradició dels moviments populars del nostre país.
Ens trobem amb una obra extensa, ben estructurada, de plantejaments agosarats i que no dissimula elevats graus de complexitat. Des d’una perspectiva intel·lectualment madura no defuig les necessàries dosis de realisme sobre la complicada gestió del present en espais on la lluita per una societat més justa va contra-corrent, i en què s’incardinen lluites i moviments no sempre coherents ni fàcils de mantenir en el temps i l’espai. A banda de les qüestions més purament ideològiques, estableix reflexions suggerents sobre el moviment okupa i cooperatiu. Malgrat cert pessimisme intel·lectual, incita a rebel·lar-se de manera conscient i documentada. Tot i les aparences, La insistència és un tractat que persegueix l’agitació social i filosòfica, sobretot en el terreny de la consciència individual, molt en la línia dels clàssics de Tolstoi o Bakunin, una aportació molt rellevant en el camp del pensament i l’acció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario